Aprendizaje Basado en Problemas

sábado, noviembre 11, 2017

Forcadell és Galileu!

Galileu va haver de firmar que la Terra no es movia.
Forcadell ha hagut de fer afirmacions semblants sobre La Constitució i el procés.
L'estupidesa de l'Església de fa uns segles es pot comparar amb la del Govern actual.
Galileu va pronunciar el famós
e pur si muove
No sabem el que ha sentit Forcadell al seu interior, però segur que ho sabem!


La nostra realitat

Diuen que han aplicat la Constitució.
Europa diu que cal respectar la Consti espanyola.
Pel que es veu és alguna cosa així com les lleis de la física newtoniana:
Immutables, exactes, precises i clares.
S'han inventat un article que interpreten com els hi done la gana: el 155, igual que fos el 551, o el 515!
Li fan dir el que volen.
El llenguatge té aquestes coses: el cal interpretar i precisa un acord entre emissor i receptor.
B Brecht recorda que encara que passi el que passi calen persones per fer les coses, i les persones lluiten, interpreten, s'equivoquen i vencen.


No podem ordenar que una pedra no caigui!
No podem fer trampes la veritat, sempre acabarà vencent.
Encara que facin firmar el que vulguin.
Encara que enganyin
Faran trampes, segur!
Però no ens enganyaran!
En faran cridar.
Ens enredaran, empresonaran i torturaran.
Però facin el que facin no ens hem de deixar vèncer.
No anima les barricades, anem a les urnes.
La veritat és nostra.

lunes, junio 19, 2017

Abanicos y escuela despistada (3)

Muy interesante las declaraciones del señor Rafael Sánchez Martos.
No es el único que dice sandeces sobre nuestras escuelas.
30 niños y niñas, con sus abanicos generan más calor que una estufa de 3000 watios.
Buena pedagogía!
El problema es que no es el único que dice sandeces sobre el calor.
Me preocupa la falta de pedagogía de nuestros medios.
Las soluciones alternativas van mucho más lejos de lo que podríamos esperar:
Desde utilizar toallas congeladas, hasta hartarse de cerveza y helados.
Lo que se propone en las aulas es digno de ingenio:
El juego como elemento educativo, pistolas de agua, globos refrescantes y todo tipo de ocurrencias.
Todo lo que se sale de lo esperado es noticia.
El calor es un elemento más de nuestro calendario, la Naturaleza no es una fábrica, ni una industria. Es el calendario de un país con horarios decimonónico es un problema.
Un país a piñón fijo, con el mismo horario desde Galicia hasta Las Baleares, desde Bilbao a Sevilla, con horario dictado por el Dictador, ¡para igualarse a sus amigos!
Desgraciadamente notícias, pedagogía y política no van ni por el mismo camino, ni en la misma dirección.
Aplaudo los compañeros que se enfrentan al calor, con la pedagogía que les mantiene vivos. Lamento las noticias interesadas de aquellos que solo buscan más leña par el fuego. Para cualquier profesor todas las situaciones permiten actitudes pedagógicas, los alumnos son esponjas que se empapan de todo lo que les interesa.

domingo, junio 11, 2017

Escola despistada (2)

Professors a mida

El nostres mestres, els que tenim a les escoles, són escollits de diferents maneres, i un cop escollits tenen diferents possibilitats, segons on siguin.
No crec que els criteris de selecció siguin els millors i més adients a un temps com el nostre.
A l’escola pública tenim un sistema d’oposicions, imperant al nostre país, en tots els àmbits de l’administració, junt amb el sistema d’interinatge, es basa en la informació, més que en el coneixement i en les competències. És un sistema “definitiu”, els que el superen ja són professors funcionaris. Els que són interins estan a la cua, esperant el torn si es que aguanten.
A l’escola no pública, privada o concertada, el mecanisme de selecció és diferent: depèn de diferents factors, com ara les relacions personals, l’endogàmia del sistema, el currículum personals i altres factors aliens a la formació. Un cop seleccionats els seus membres estan sotmesos a unes pressions intenses i cada vegada més fortes.

La formació del professorat

Un cop realitzada la selecció el treballadors tenen diferents opcions:
1.     Uns s’instal·len en una rutina, més o menys correcta, i expliquen el mateix cada any, amb poques variacions.
2.     Altres són actius als seus centres,  realitzen accions innovadores, són creatius i innovadors.
3.     Altres estan sotmesos a una forta pressió, ja sigui pel centre i els seu directius, ja sigui pels pares, coma resultat de tot això realitzen les tasques que se’ls diu, amb una pedagogia segons el centre.
Dels punts anteriors en desprenem dos elements molt importants pel professorat:
A)    La formació i actualització.
B)    L’avaluació.
Aquests dos elements suposen un greu problema, especialment als centres i col·lectius més immobilistes.
Pel treballador docent aquests punts suposen tal tensió que es pot malmetre la tasca educativa.
Hi ha professors que es formen personalment, inquiets, creatius i actius. Altres reticents, acomodats i passius.
Tenim centres que volen professors a la seva mida, especialment molts centres concertats i privats, aquí veiem un procés que va des de la selecció de personal fins a les tasques d’actualització, on és el Centre el que marca que cal aprendre per actualitzar, quins continguts cap aprendre i seguir.
L’avaluació és un dels punts més febles dels sistema educatiu, dels alumnes, al professorat i al Centre hi ha poc consens, molta opacitat, i diversitat de sistemes i opinions. Creiem que aquí hi ha un reflex de la manca de democràcia del nostres centres, així com la poca transparència, i una manca de llibertat i claredat.

Quines solucions tenim?

No crec que hi hagi una solució màgica.
Segurament n’hi hi ha un grapat, moltes d’elles ja en marxa.
Diferents entorns tenen diferents solucions.
El que si crec és que moltes de les preteses solucions no ho són, ni tant sols milloren la situació dels professors i professores.
No crec en una escola Única!
No crec en una escola nacional.
Crec que l’activitat docent és un fet que es mou entre el treball individual i el social.
Sempre hi ha. I esperem que segueixi així, les situacions individuals que esperonen els grups i la societat, aquells centres i individus creatius, sempre llavor de futur, aquest s’han de detectar i mimar.
Crec en una escola connectada.
En professors i professores connectats i defensant i creant un futur millor.
L’escola com a fet social, cal que es basi en la llibertat, que no tingui les traves burocràtiques que té actualment.
Cal que els alumnes siguin protagonistes del seu aprenentatge, igual que els mestres ho han de ser del seu!
Cal declarar la guerra a la maca de democràcia i de transparència, cal alliberar les energies dormides i permetre que les escoles i els seus protagonistes creïn.

No val imitar, no necessitem importar, cal que ens mirem i ens ajudem, d’altra manera seguirem sent l’escola despistada.

sábado, junio 10, 2017

L'escola despistada

La nostra escola, sento eufemisme de nostra!, va despistada.
Es debat entre Internet 2.0 i 3.0
No entén els Currículum.
Molts dels seus mestres no volen llibres de text.
Cada any, com a molt, es canvien directrius i normes.
Està ofegada en un mar de papers i informes.
Els seus clients no saben on poden anar i escollir, privada, concertada, pública..., sempre és més la butxaca el que decideix que altres criteris, pers desgràcia.
Les TIC i els mestres a favor, en contra, competents i incompetents en els àmbits del nou món.
Ordinadors, mòbils, tauletes, Internet, virus, seguretat.
Bulling, cyberbulling, pederàstia...
Metodologies noves, velles, experimentals.
Quin merder senyors!

Per si fos poc

Ara venen els nous profetes.
He sentit en una reunió recent de mestres: estan tant contents els formadors, que demanen de treballar al mes de juliol!
És la nova Evangelització: cal tenir mestres obedients, creients i seguidors de les noves normes, se’ls ha de formar de manera que segueixin les directrius.
Cursos i cursets de 300 hores o les que calguin.
Quina escola estem o ens estan dissenyant?
Les organitzacions tot poderoses, Església, Polítics i Empreses lluiten per una nova escola a la seva mida i a la dels seus interessos.
Tot això ens pot portar a unes escoles on hi haurà de tot, menys ciutadans lliures!

-->

Les noves eines


Hi ha un grapat d’eines noves per les TIC, per una nova escola.
Podem fer moltes coses, però en cal en canvis profunds per poder-les fer.
Fins fa poc, quasi podem dir fins el segle XX, la veritat era clara.
Els països tenien fronteres, el món era ple de barreres, i les banderes era quelcom a defensar, especialment per els anomenats patriotes.
Avui, en ple segle XX1, tot això no és gens clar.
El món és global, la veritat, la cultura, la informació i els coneixements també.
Una de les eines clau de les escoles ha sigut, fins ara, el que dèiem Currículum, uns continguts d’obligat coneixement. Avui això no és gens clar!
Els alumnes catalans han de conèixer l’historia del Japó, i molts altres elements globals.
Els centres educatius cal que puguin escollir elements que abans no hi eren, i cal que tinguin la possibilitat d’eliminar-ne d’altres!

Els nous membres de l’escola

-->
Les noves escoles tenen nous subjectes.
L’Organització dels centres és diferent.
Els alumnes, els seus interessos i la seva cultura ha canviat del que era fa uns anys.
El que els alumnes aprenen a l’escola sols és un 30%, com a molt, del que saben.
Els formadors estan subjectes a uns canvis i unes pressions enormes.
Estem a les beceroles d’una escola global!
Ens cal llibertat per créixer, però creiem que aquesta és una nova llibertat, hi ha nous elements que cal alliberar, donat que si no ho fem esdevindrem nous esclaus.
Els Sistema social és molt poderós, els mitjans de comunicació poden dominar, esclavitzar i sotmetre als ciutadans, les eines per convertir-los en éssers febles i dominats són molt poderoses.
Les noves escoles han de ser llibertadores, han de treballar per la llibertat.
Els alumnes no es mereixen un món d’esclavatge i submissió.
L’escola necessita aires de llibertat.
No ens podem amagar en clixés.
Si parlem d’escola Concertada cal definir que vol dir el Concert.
Si parlem d’Escola Pública que respiri llibertat, que estigui plena dels anhels de la societat.
Els mestres cal que soguin lliures, que no estiguin sotmesos a unes funcions, un horaris i uns rols que no els permetin ni els deixin realitzar-se com a tals.
Cal admetre tot això, d’altra manera l’escola serà una ESCOLA DESPISTADA.





-->